La crisi social i sanitària provocada a causa de la COVID 19 ha comportat canvis rellevants en tots els àmbits de la vida de les persones. El confinament que s’ha hagut de fer, ha provocat alteracions  en les seves dinàmiques personals i familiars. A continuació, publiquem en detall la carta publicada pel Grup de Treball i Recerca Dona i Salut Mental:

Des del grup de Dona i Salut Mental, volem fer-vos arribar la nostra preocupació pels efectes que tota aquesta situació pot generar en la salut mental de les dones

L’experiència prèvia ens diu que després de grans crisis s’incrementen els problemes de salut mental, com la depressió, l’ansietat, el trastorn per estrès posttraumàtic, els trastorns per  consum de tòxics i el suïcidi.  Alguns dels col·lectius professionals   que es veuran més afectats són majoritàriament femenins com els de les persones que treballen a l’àmbit sanitari, les persones que treballen en l’àmbit de l’educació, les que treballen en l’àmbit de la neteja, i el de la cura a la gent gran I també les persones amb dificultats econòmiques i amb infants a càrrec, les persones que tenen cura de pacients o persones grans i les persones amb trastorn mental previ. Això ens fa témer que hi haurà moltes dones que patiran un empitjorament de la seva salut mental  en un futur proper.

Altres factors que també han afectat i afectaran en el futur benestar emocional de les dones en aquesta situació de pandèmia i confinament són les desigualtats en  el repartiment de les càrregues familiars (especialment en el tema de l’atenció a les persones dependents: a menors, a menors amb problemes de salut mental o dèficits cognitius, a persones grans, a persones malaltes,…) que provocaran que les dones siguin les que més hauran de compaginar el teletreball amb l’atenció i les tasques docents dels fills i filles, així com les tasques domèstiques. Les diverses mesures que s’han pres amb l’objectiu de contenir la pandèmia han posat en relleu les dificultats de les persones amb infants per a conciliar la vida laboral, familiar i l’escolar. En un futur, i si no es fa una desescalada en clau de gènere, les dones poden sortir-ne perjudicades perquè quan s’han de cobrir les necessitats de cura, en la majoria de les ocasions  la doble jornada o fins i tot l’abandonament de la vida professional recau en les dones.  Tot això pot generar poc descans, esgotament físic i emocional, així com emocions de frustració doble per no poder realitzar correctament la pròpia activitat professional ni ajudar en la docent  amb els fills i filles.  En el cas de famílies monoparentals, aquest panorama es veu agreujat tant si la mare ha de teletreballar des de casa, com si ha d’anar a treballar fora.

 

Una altra situació a tenir en compte és el de les dones embarassades o que acaben de tenir un nadó. Des de l’esclat de la crisi pel coronavirus s’ha detectat un increment del temor i l’ansietat en les dones en aquestes situacions sobretot perquè hi ha molta incertesa i la informació que arriba és molt canviant. L’embaràs i el postpart són moments molt especials i singulars i és un moment crític i de risc per a l’inici o empitjorament d’un problema de salut mental tant per causes biològiques com psicosocials. En aquests moments conflueixen un seguit de factors que sabem que incrementen el risc de patir problemes de salut mental durant la gestació i en el postpart, com la manca de recolzament per part de la família, les amistats i fins i tot l’acompanyament de la gestació per part de l’ASSIR o el servei d’obstetrícia. La incertesa de si la dona podrà estar acompanyada durant el part,  si estarà o no amb el nadó en cas d’estar infectada o si podrà tirar endavant la lactància materna.  Les mares que han estat a la UCI i no han pogut estar amb els seus nounats també veuran afectat el seu estat emocional i això també afectarà al vincle maternofilial. Tot això fa que els i les professionals que atenguin a aquestes dones hagin de ser més sensibles en detectar problemes de salut mental.

Una situació d’especial gravetat és la de les dones en situació de violència per part de la seva parella. El confinament implica en aquests casos la convivència amb l’agressor les 24 hores del dia, amb les conseqüències en la salut mental que comporta viure en estat d’amenaça constant i amb l’impossibilitat de sortir d’aquesta situació. A més, s’incrementa la indefensió en situacions de violència física i les conseqüències al curt i llarg termini de possibles traumes cerebrals que resten sense atenció mèdica durant l’estat d’emergència que afecta als centres clínics. L’experiència de tensió i angoixa permanent s’agreuja en els casos de dones amb fills i filles, que poden també estar vivint situacions de violència domèstica relacionada amb els infants. Les iniciatives oficials d’atenció a violència masclista han estat limitades a l’assistència una vegada produïda la situació de violència, però no s’ha pres cap mesura de prevenció de la violència en l’àmbit domèstic i de la parella.

En el cas dels menors i les menors en situacions complexes (desestructuració familiar, maltractament, negligència…),  el confinament ha suposat la pèrdua d’espais  externs al nucli familiar que els reporti emocions positives, de lleure i de distracció de la dura realitat en la que es troben. En aquest sentit, el fet que s’hagin tancat les escoles pot haver suposat una pèrdua d’un espai segur per a molts d’aquests infants.

 

Pensem doncs que cal que, en aquesta situació, les mesures que es prenguin en el confinament i la desescalada tinguin en compte les repercussions sobre la salut mental i es faci sempre tenint en compte les desigualtats que encara existeixen a la nostra societat entre dones i  homes .